La Conca del Riu Anna
Algunes dades sobre la conca del nostre riu, és a dir, sobre les terres que recullen l'aigua que finalment baixarà fins al clot.
Com es pot observar, al nostre riu van a parar totes les aigües recollides a la vessant septentrional de l'extrem més oriental de la serra d'espadà, termes municipals d'Ain, Artana, Eslida, Alcudia de Veo, Sueras, Tales, Onda, Betxí, Vila-Real, i en menor mesura, Fanzara, Les Alqueries i Borriana.
En total son uns 240 kilòmetres quadrats, és a dir 240 000 000 m2, el llit principal del riu recorre uns 42 km, cobrint un desnivell de gairebé 1000m... i ara una pregunteta.. quanta aigua pot recollir tota esta superfície i en quant de temps?
ací he afegit la conca sobre el google maps.
i ací, per al google earth
De perfil (II)
De perfil (I)
Més inundacións
Arrejuntant un poc les dades històriques que he anat trobant...
- Segle XVI:1580 i 1581, Segons Beltran Manrique ("El Mijares, narración histórica", 1944, ed. Almazora)
- Segle XVIII: Ja havia posat la referència a Cavanilles
- Segle XIX: Pasqual Madoz, fa referència, al 1829 a un altra inundació.
- Segle XX: 1922, (Heraldo de Castellón, del 18 de Setembre); De la de 1956, ja havia posat alguna coseta, a més, el periòdic "Mediterráneo" el 12 d'Octubre de 1956, parla de 14 cases enfonsades i 70 evacuades, calats d'aigua de fins a 2m
Pel que sembla, falta una al segle XVII.... de moment el periode de retorn, és de menys de 100 anys... a seguir cercant!!!
Cavanilles
Pendent
El Perfil teòric i ideal del llit d'un riu és el que matemàticament es coneix com una hipèrbola, de forma que el seu pendent és molt elevat al curs alt del riu i es va fent cada vegada més pla, fins arribar a la desembocadura. En el cas del riu Anna, trobem que el pendent per baixar els seus darrers 10 metres, (des de la via del tren fins al Clot) és d'un 0.28% (és a dir, per cada 100 metres de recorregut el riu baixa només 28 centímetres) el pendent mitjà del tram immediatament superior (dels 20 als 10 metres) és del 0.50% (gairebé el doble).
Podria aquesta diferència de pendent ser la causant de les inundacions patides per Borriana i no les estructures humanes? Per fer-nos a una idea del que representa aquesta reducció de pendent cal dir que per a un canal amb la mateixa secció, la capacitat es voria reduïda al 75% del original.
Vista del pont de RENFE sobre el riu Anna
En aquest punt el riu fa una cosa rara... una doble curva i es fa molt estret. Diuen que aquest va ser el lloc per on va començar a desbordar-se el riu allà pel 1956 (també es va canviar el pont per a que no tornara a passar). Cavanilles al 1795 fa referència a l'elevació que hi havia a la Bota (prop del pont de la RENFE) com a la causa d'un altra nundació.
Però si fem una ullada al mapa geològic, al full 641 (el de Borriana) podem observar com el ventall al·luvial del riu Anna (amb ratllat roig, ve a representar els materials aportats pel riu a la seva desembocadura)comença mes o menys en aquesta zona... podria ser que le estructures humanes no hagen estat la causa de les inundacions que ha viscut Borriana... caldrà investigar-ho...
L'amplada del riu Anna
Baixant un poc cap a Borriana de seguida trobem un punt on el riu es fa més estret (fins arribar a uns 35 metres) i mes profund, (arribant a uns 4 o 5 metres, aquesta dada és de la cartografia del ICV a escala 1:10000). La secció transversal es d'almenys 150 metres quadrats.
Si seguim baixant trobem alguns punts on el riu es fa més estret, especialment als voltants del pont de la via del tren i a la Bota. Quan el riu ja arriba a Borriana es troba amb els dics que tots coneixem, amb una amplada de 34 metres i una alçada de 4, resulta una secció de 136 metres quadrats. Poc a poc el llit (canalitzat) es va fent més ample fins arribar al pont de la Mota, on fa 42 metres d'amplada. Cadascun dels ulls del pont de la Mota fa 5 per 3 metres, és a dir 15 metres quadrats, com que n'hi han 7 ulls tenim que la secció total és de 105 metres quadrats!!! (be, si tenim en comte una canalització que passa pel pont, la secció es redueix a 88 metres quadrats). En arribar al pont del carrer major l'amplada del llit sobrepassa els 50 metres.
I què podem concloure, sense saber res d'hidràulica de canals oberts? Doncs que hi ha alguns punts crítics del llit del riu, on la capacitat de desguàs es redueix entre un 30 i un 50% (Pel que diu el text legislatiu del PATRICOVA, caldria considerar com inundable, un ventall d'uns 7000 metres de radi a partir d'aquestos punts. (Aigües avall, of course!)
Quan el riu es desborde, ho farà abans d'arribar a Borriana.
El Clot, el final d'una història
M'agrada comprovar que hi ha certa estima ciutadana cap al nostre paratge natural mes representatiu: el Clot o l'Estany de la vila... El que em sembla una llàstima es que el gran públic no se n'adona de que El Clot, no és mes que la desembocadura del riu Anna, i si be, a tots ens semblaria una barbaritat abocar les nostres runes i fems al Clot, si que trobem, massa sovint abocaments de tots tipus al llit del riu Anna... Es que no se n'adonen de que tot el que tiren al riu, aquest ho transportarà, tart o d'hora, fins al Clot.
fent un passejet pel riu Sec, al seu pas pel nostre terme, podem trobar tot tipus d'abocaments, que van des de les runes de construcció (inerts) fins a residus molt mes contaminats, com són llaunes d'oli, pintures, envasos d'herbicides.. fins i tot una motxila de pulveritzar!!!
Per un Clot viu, un riu net.
Jardines seran.
Aquestos de IDOM, (emprant uns calculs molt senzills que fins i tot jo puc fer) calculen un cabal d'inundació per al riu Anna de 1284 metres cúbics per segon (jo havia estat més optimista i n'havia calculat uns 1000).... això vol dir (bé, ho diu l'acord 28/2003 pel que s'aprova el PATRICOVA) que per a poder urbanitzar aquesta zona cal fer un dic (mur) de protecció a la banda dreta del riu Anna... però com el propi estudi reconeix, fer un dic de protecció a aquesta banda augmentaria el risc d'inundacions a la banda esquerra (actualment hi han les terrasses, i està programat San Gregori, del que ja parlaré algun dia). Si fem un dic a la banda esquerra, tindrem que pot augmentar massa el nivell d'aigua entre aquestos murs, afectant al clot, posant en perill les edificacions que es trobaren entre els dos murs, i possiblement augmentant els riscos d'inundació aigües amunt.
ho sento molt pels que han invertit pasta en eixos terrenys, però em sembla que algun empresari i/o polític vos a pres el pel!!!
Congrés de Geologia i ordenació territorial...
Així que, amb la idea de completar jo mateix un estudi de riscos d'inundació a Borriana, he decidit crear aquest blog, per tal de difondre al màxim tota la informació de la que dispose i aconseguir més fonts d'informació.
és només una ficció, basada en fets reals que s'han repetit una volta cada segle durant els ultims 300 anys... Pesimista? Alarmista? pel que he anat llegint, calculant i investigant durant els últims anys, la hipòtesi és mes be OPTIMISTA.