Dissenyant una tronada

Evidentment, la distribució de la precipitació durant la tronada és molt important en el cas d'una conca petita com la del riu Anna, per això cal un hietograma "tipus" que represente la tronada típica de tardor. Amb l'ajuda de l'estadística de registres horaris de moltes tronades es pot deduïr un hietograma tipus. De moment no he trobat dades horàries, ni models empírics que s'ajusten a la conca del riu Anna, així que un altra opció es la de dissenyar una tronada. Amb les dades de precipitació total durant 24 hores, hi ha alguns métodes que permeten calcular la intensitat horària mitjana per a un temps determinat, amb aquestes dades es pot construïr un hietograma sintètic. En aquest cas he fet servir el métode de Témez i el de blocs alternats:

A la nostra zona el 50% de la precipitació diària pot caure en 1 hora.. com es pot vore al hietograma.

Per a comparar els efectes de la distribució temporal de la pluja, el hidrograma de baix representa el cabal derivat d'una pluja uniformement distribuïda durant l'episodi (blau) amb el del hietograma sintètic... El cabal punta és pràcticament el doble!

ERIBorri v 2.1

Amb un model un poc més treballat, afegint carreteres i detallant un poc més el llit del riu he fet un altra simulació, amb un cabal màxim de 1250 m3/s.

encara he de corregir alguns detalls (crec que un tram d'alguna carretera m'ha quedat un poc massa elevat, he d'afegir la via del tren i el camí axiamo.. ah.. i els principals carrers.)

de totes formes, de moment ahí va això:

Foto aèria amb superposició de la malla representant el calat(profunditat)màxim. El verd representa menys calat i el blau fosc més



Sobre el Plànol del Concert Previ.

Mediterraneo 12/X/1956

A la web de l'arxiu històric municipal de Castelló he pogut trobar el periòdic Mediterráneo d'aquell dia:



Del que no he pogut trobar res, és de l'Heraldo de Castellón del dia 18 de setembre de 1922, que se suposa parlava d'un altra inundació... He trobat alguna cosa referent al 18 d'Octubre, però a l'Heraldo no parla d'inundació.. només de que el riu anava ple.

InunBorri v 2.1

De moment ja tinc un model hidrològic digital





Encara em falta modificar algunes coses i afegir algunes dades, pero l'hidrograma del tram final del riu Anna seria aquest:



El model calcula mitjançant el métode del SCS un cabal màxim d'uns 1500 metres cúbics per segon, que arriba a les 18 hores de l'inici de la pluja.

Tronada de diseny introduida en un sol pluviometre, precipitació màxima segons MOPU. (300 mm) Hietograma sintètic de blocs alternats, fent servir la fórmula de Témez.

Terreny de la conca receptora classificat en tres ussos: Urbà, conreu i forestal. (any 2003 aproximadament), model digital del terreny construït fent servir cartografia 1:10000.

Processat fent servir HEC-GeoHMS i HEC-HMS


Dels diferents hidrogrames generats destaca aquesta composició:





un poc més amunt del pont de la RENFE es junten dos barrancs, la gràfica representa els dos cabals que es junten i el cabal resultant. La línia verda representa el cabal recollit a la banda nord de la conca (Onda, Vila-Real...) zones més planes per on l'aigua corre menys. La línia roja representa el cabal recollit provinent de la banda sud de la conca, la serra d'Espadà, amb molt més desnivell, per on l'aigua corre més. La línia blava representa el cabal total.

Si a la banda nord, ploguera unes tres hores abans que en la banda sud, el cabal resultant seria uns 100 m3/s major.

Quanta aigua va caure...

...Per a provocar la riuada de 1956?

Doncs jo havia calculat que caldrien uns 300mm (o litres per metre quadrat), però com sempre la realitat supera la ficció.

"El clima en la provincia de castellón" (Quereda, J. 1956) és un llibre que es pot trobar a la biblioteca de la UJI. A la pàgina 67 s'indica la precipitació màxima en 24 hores a diversos observatoris. Casualment la màxima registrada a l'embassament d'Onda és del dia 11-10-1956, amb un total de 230mm, a més, el mateix dia coincideixen els següents màxims:

L'Alcora: 132 mm
Almassora: 162.3 mm
Betxí: 241 mm
Nules: 270.5 mm
Sant Mateu: 158.5 mm (val, sant mateu queda un poc fora de l'àmbit d'influència de la conca de l'Anna)
Vila-Real: 147 mm
A més, el periòdic Mediterraneo d'aleshores diu que a castelló van caure 91 mm.

D'aquestes dades podem concluïr que aquell dia va caure una ben grossa a una extensa zona i que de moment els meus càlculs segueixen sent massa optimistes, ja que 230mm van provocar la riuada per a la que jo havia estimat que en caldrien 300.

Fotos del 56

Algunes fotos de la riuada del 56. que van apareixer al llibret de la falla Xixarro. Més imatges Molaria que si algú sap d'on son algunes fotos (llevat de les que son evidents, clar) m'ho diguera, ja que em vindria molt be, al poder senyalar l'alçada a la que va arribar l'aigua a diferents punts del poble.... i de pas si algú sap d'algun lloc on estiga encara senyalat el nivell de l'aigua que m'ho diga també.

Simulació experimental v 1.2

Tercera simulació amb guad2d, el terreny es representa amb una malla de 10x10m amb 1123x1357 cel·les, l'arxiu generat era aproximadament de 2GB i ha tardat unes horetes en calcular-se.

Encara falten molts detalls, especialment pel que fa al llit del riu, el mur (que en aquest model no està incorporat, permitint inundacions a la ronda Poeta Calzada) i la mar.

PD: no he pogut superposar la foto aèria, el nucli de Borriana es troba mes o menys al centre de la imatge. A la vora esquerra del riu la N-340 i a la dreta es pot distingir la platja de l'arenal.

Cabal máxim: 1150 m3/s
Volum total d'aigua: 50000 m3
Durada de la tronada: 12h
Precipitació total: 310mm
Temps de concentració: 10h
Temps de simulació: 15h

El color blau indica profunditat i el groc-roig velocitat de la corrent.

prova 0

Només és una petita prova, no m'he passat amb la quantitat d'aigua però si que he forçat el desbordament massa pronte, a més falten les cases, les carreteres, els murs del riu, etc...

Simbologia: el blau clar indica les zones mullades, els colors groc i taronja indiquen velocitats de la corrent entre 1 i 2 metres per segon.

El Cost d'una inundació

www.floodsmart.gov

Buscant alguna metodologia per tal d'avaluar el cost econòmic d'una inundació m'he trobat aquesta web. Està clar que no es pot extrapolar el que ens costaria a nosaltres, pero pot servir per a fer-se una idea.

per cert: 1 inch = 2.54 cm; 10 inch = 1 pam; 16 inch = 40 cm (+ o -)

Off topic 2: sobre la sequera

ENTREVISTA: (El País):Los problemas de la sequía JUAN JOSÉ MORAGUES Presidente de la Confederación del Júcar

Como valenciano, no me gusta meterme con mi presidente, pero Camps no está legitimado para hablar de agua. Una persona que está permitiendo que los alicantinos beban de una desaladora de Murcia y está paralizando en Alicante otra que ha hecho el Gobierno de España, ese no es el presidente de todos los valencianos. Una persona que permite que un miembro de su gobierno califique a las desaladoras de nucleares del mar cuando él mismo ha bebido de la de Alicante; que permite que un cargo de su partido diga que producen problemas testiculares cuando el turismo de Baleares bebe agua desalada... Un presidente que permite eso está totalmente descalificado para hablar de agua.

OFF topic: Qualitat de l'aigua

Sense que tinga que vore molt amb el tema de les inundacions, pero ja que ultimament estic cada vegada més mullat en el tema de les aigües, he trobat un article al Levante d'avuí (22 d'abril del 2008), un poc inquietant...

La CHJ detecta sustancias tóxicas en pozos de abastecimiento de once localidades

La Confederación Hidrográfica del Júcar ha procedido al cierre de diversos pozos de abastecimiento en los que se han detectado incumplimientos de la legislación en materia de agua potable por la presencia de diversas sustancias tóxicas entre las que se encuentra el mercurio, el bromacilo, el cromo hexavalente, selenio y tetracloretileno.
(...)
El Boletín Oficial del Estado publicaba ayer el anuncio para la licitación del contrato de asistencia técnica para el "Estudio, diagnóstico y propuesta de descontaminación en las masas de agua subterráneas afectadas por la contaminación en los términos municipales de Sagunt, Castelló, Betxí, Vall d' Uixó, Nules, Foios, Relleu e Ibi".
Sin embargo, y según el pliego de condiciones técnicas que aparece en la página web del ministerio, "durante el periodo comprendido entre los años 2004 -2007 se detectaron incumplimientos para una serie de parámetros analizados en pozos de abastecimiento ubicados en" Puçol, Borriol y Onda, además de los ya citados en el anuncio de licitación

El fet es que tant Onda com Betxí es troben aigües amunt de Borriana, i la contaminació detectada en aquestos es podria extendre a Borriana.

La factura del 56

Danys Materials: Pessetes
16 Cases totalment ruïnoses: 200000
11 Cases parcialment ruïnoses: 32000
Mobiliari, animals i objectes personals:
Al casc urbà:400280
Al Grau: 388000
Establiments industrials: 6216518 (només els coberts per assegurança)
Camps de Conreu:
Sistemes de Rec: 72369
Collites: 62500
Animals i eines agrícoles: 50000
Alqueries enderrocades: 28000
Murs i tancaments: 225000
Anivellació: 134000
Neteja de finques: 33650
Reparació de camins: 43000
Total: 7885317

A més de 65 cases desallotjades al casc urbà de Borriana i 126 al Grau i 19 famílies amb un total de 30 persones desallotjades.


Els danys causats avuí en dia serien majors, per una banda serien menors els danys agrícoles, pero hi haurien més danys a vehicles i a les llars, degut a la major presència d'aparells elèctrics.

Informe Oficial del 11-O

ReproduÏt Sense permís de la revista de l'Agrupació Borrianenca de Cultura, nº6, Novembre de 1956

BURIS-ANA nº6


"En la madrugada del dia 11 del mes corriente,
y a causa de las torrenciales lluvias caídas durante
los dos dias anteriores a dicha fecha, desbordóse
el cauce del rio «Anna», vulgarmente llamado Seco,
invadiendo las aguas los campos y la mayor parte
del casco urbano de la población y del caserio del
Grao, debiendo ser desalojadas las viviendas en las
zonas de más bajo nivel.
La avenida empezó alrededor de las cinco de la
madrugada del citado día, subiendo rápidamente el
nivel de las aguas , que llegaron a alcanzar, en algunos
puntos, una altura superior a los dos metros,
Inmediatamente comenzaron los trabajos de salvamento
y desalojo de las nume rosascasas invadidas,
trabajos que se realizaron . en su mayor parte, sin
luz eléctrica. Debido a la cooperación decidida de
la Guardia Civil, a la serenidad de los vecinos y
a los trabajos de la Brigada de Bomberos del Ayuntamiento,
no se han tenido que lamentar desgracias
personales, excepción hecha de un Guardia Civil
herido de consideración en una pierna. y de un
marinero, vecino del Grao, herido más levemente...»


Factura total: 7.885.317 Pessetes de les de 1956, clar.... per a fer-nos una idea les 16 cases enderrocades es van valorar en 200.000 pessetes.

Precipitacions a Zucaina

El llibre "Máximas lluvias diarias en la españa peninsular", del ministeri de fomento és una guia que s'utilitza per al diseny de drenatges en obra pública, també s'ha utilitzat a la majoria estudis d'inundabilitat a les nostres comarques,Jo mateix l'he fet servir per a estimar el cabal màxim que caldria esperar al riu Anna.

Segons es pot deduïr d'aquest llibre, la pluja màxima que cal esperar en un dia en cinc-cents anys en aquesta àrea és d'uns 300 mm.

En canvi, a les dades de Zucaina podem trobar:

N día mes año valor
1 19 11 1945 325,0 mm
2 16 10 1922 318,9 mm
3 7 6 1925 193,8 mm

La pluja máxima en un dia ha superat els 300 mm dos cops al segle XX.

Aigua Potable

View Larger Map

Si el riu es desborda a l'alçada del pont de la RENFE, com és d'esperar, un dels primers punts afectats serà la planta potabilitzadora i el dipòsit que abasteixen Borriana. Podria una inundació afectar a l'abastiment d'aigua potable de Borriana?

Objectes arrossegats per l'aigua podrien danyar la instal·lació. El sistema elèctric podria fallar. Aigua contaminada podria penetrar en pous o en el sistema...

Per cert... el dipòsit està buit?

El cicle de l'aigua

Ens pot semblar evident, però els grecs es pensaven que l'aigua s'infiltrava per sota de la mar i pujava a través de les muntanyes per a surtir als neixements dels rius...

L'aigua de pluja que cau sobre la terra es interceptada en part per la vegetació, una fracció d'aquesta aigua cau directament al terra, una vegada al terra es pot escorrer cap abaix per la superfície o a través del sòl, o infiltrar-se més cap abaix i recarregar els aqüifers subterranis (que després poden tornar a surtir a la superfície en fonts, naixements, etc...) Tart o d'hora l'aigua arriba a la mar, on es torna a evaporar a l'atmosfera, on es junta amb l'aigua que s'evapora de terra, com la que ha quedat retinguda pels llacs o per arbres o la transpiració d'aquestos)

PIRH

Ara mateix i fins al mes de Juny estic un poc liat amb el PIRH (Postgrado en Ingenieria de los Recursos Hidricos) a la Universidad de Zaragoza.

El meu treball de final de curs serà un estudi de riscos d'inundació a Borriana... Així puc contar amb la inestimable direcció o tutoria d'alguns experts en el tema.

Superfície

Com és lògic la superfície que drena el riu Anna ha variat poc el seu tamany durant la història, si bé quan es va construir l'embassament de Benitandús algú podria dir que la superfície drenada és realment menor, 220 kilòmetres quadrats en lloc dels 240 esmentats, de totes formes crec que es pot menysprear esta reducció, donat el fet de que l'embassament és molt petit i rebosaria rápidament, no obstant això l'inclouré al model digital en el que estic treballant.

Tampoc ha variat d'una forma apreciable el recorregut ni el pendent.

Pel que fa a la vegetació i a la impermeabilitat del terreny si que podem pensar en canvis importants:

-L'efecte de la urbanització, especialment important a Onda, Vila-Real, Betxí i Borriana, en augmentar la suerfície urbanitzada, augmenta directament l'escorrentia superficial.

- L'efecte de la deforestació, principalment pels incendis patits durant la història, que també augmenta l'escorrentia.

- La introducció de nous cultius, com els citrics, a àrees que abans no eren conreades, fet que també afavoreix l'escorrentia.


Pel que fa a la evolució geogràfica de la conca, podem pensar que una pluja similar a la que va provocar la inundació del 1956, faria que arribara més cabal a Borriana...

precipitació, superfície i temps.

Per saber quanta aigua pot recollir la conca del nostre riu ens caldrà conéixer d'una banda les característiques de la conca: Superfície (lògicament una conca més gran podra recollir més aigua), permeabilitat (per saber quina part de la pluja s'escorrerà cap abaix i quina part s'infiltrarà al sòl), la vegetació (molt important ja que intercepta gran part de la pluja i redueix la velocitat de l'aigua), l'evapotranspiració (part de l'aigua que s'evapora directament o através de les plantes) el recorregut que ha de fer l'aigua, i el seu pendent (dels quals dependrà la velocitat de l'aigua).

Segons el recorregut i el pendent, podem calcular el temps que li costará a una gota d'aigua baixar des del punt més allunyat o més alt de la conca. Aquest temps s'anomena Temps de concentració (tc), en aquest moment el riu recull tant l'aigua que esta caent a la vora de la desembocadura, com la que ha caigut a la resta de la conca.

I quina quantitat de pluja recollida pel riu a passarà per la seva desembocadura? doncs tota la pluja neta caiguda a la conca durant l'esmentat temps de concentració, entenent per pluja neta, la que efectivament produeix escorrentiu superficial (és a dir, la pluja després de restar-li l'aigua infiltrada al sòl i la interceptada per la vegetació)