A 120 mm/h

L'estació del CEAMET ha registrat una pluja de 20mm en 10' (120 litres/hora) com a comparació el dia de les inundacions del 2009 es van enregistrar un màxim de 12mm en 10' 


Segons els criteris de disseny de xarxes de pluvials que es fan servir per ací, equival a un disseny per a 30 anys.


Imatges del radar de precipitació. 9-10-2010 a les 21:20 (HO)



El color groc indica intensitats de pluja que poden oscil·lar entre 40 i 100 mm/h. No he vist cap pixel taronja, que correspondria a intensitats de 100 a 250 mm/h.

90 milions d'Euros?

Amb un senzill càlcul podem estimar d'una forma molt basta el cost que tindria una inundació a Borriana, podem  multiplicar els 10000€ de mitjana d'un expedient per inundació per les aproximadament 7000 parcel·les (estimat a ull sobre el parcel·lari de Borriana) que podríen quedar afectades a tot el casc urbà... això fa uns 70M€ (milions d'euros), a això caldria afegir els vehicles afectats, infraestructures equipaments, costos indirectes, etc...

Intentant filar més prim i sempre fent servir les dades de cost mitjà dels expedients tramitats pel consorci d'assegurances desglossat per tipus de be afectat (habitatges, comerços, oficines, vehicles...)i fent algunes suposicions sobre el nombre de bens afectats he calculat uns costos d'entre 20M€ i 90M€.

Buscant mètodes menys subjectius he provat amb els criteris de vulnerabilitat que fa servir el PATRICOVA, que consisteix en atribuir uns valors d'impacte en funció de la magnitud de l'inundació (segons siga la profunditat de l'aigua major o menor de 80cm) i deque el sòl afectat siga residencial, industrial, tarongers, etc.. (per a això es fa servir el mapa elaborat per la COPUT al 1998)

Fent servir aquest mètode es pot estimar un impacte total de uns 90M€, això inclouria danys a zones residencials, comercials, industrials, d'equipaments i agrícoles. A més caldria afegir els costos indirectes que poden arribar al 55% dels anteriors i els danys a infraestructures. D'altra banda caldria restar tots els camps de tarongers abandonats.


També es poden traçar mapes que indiquen la vulnerabilitat en termes econòmics, així que he fet un parell de plànols que indiquen per a diferents zones un valor (orientatiu i no actualitzat, clar) que representa el cost d'una hipotètica inundació en Euros per metre quadrat. A més incorporant també la freqüència de les inundacions també es pot calcular un valor que vindria a indicar el cost anual per metre quadrat de la inundació a Borriana (provocada pel riu Anna, clar).



Val... encara cal corregir alguns errors per la superposició incorrecta d'alguns polígons i actualitzar els usos del sòl però de moment  serveix per a fer-se una idea.

Els danys a les àrees urbanes suposarien un cost anual de més d'un milió d'Euros i un impacte mitjà de 0.35€ per metre quadrat.

Quant costarà la propera?

Quan ens costaria una inundació a Borriana? cal fer-se aquesta pregunta abans de proposar mesures preventives per poder comparar el cost d'aquestes mesures amb els danys que ens estalviariem.

Segons l'estadística de riscos extraordinaris, del consorci de compensació d'assegurances, que es pot descarregar ací, El cost mitjà d'un expedient per inundació és d'uns 10000€ i com es pot vore a la taula (resum de totes les cause), varia molt segons es tracte d'un vehicle, una llar, un comerç o una industria...

Als danys causats a establiments industrials i comercials caldrà afegir les pérdues de beneficis, amb una mitjana per expedient de 29494€.

Ara la pregunta és.. quants habitatges, comerços, industries, vehicles... podrien quedar afectats?

La factura del 56: Liquidació d'ajudes



Al Juliol de 1957, menys d'un any després de la riuada d'Octubre de 1956 l'Agrupació Borrianenca de Cultura al nº 13 del seu butlletí Buris-Anapublica una liquidació de les ajudes concedides pels danys indicats a La factura del 56





El camí natural de l'aigua Vs El muret del riu.



Tant per la bibliografia consultada com per les meves simulacions hidràuliques, es pot observar que originalment una part de l'aigua que a l'altura del pont del ferrocarril es desborda, entra a la ciutat pel camí d'Onda. Part d'aquesta aigua retornava al riu entre els carrers Sant Joan Bosco i Bon succés. Actualment aquesta aigua es trobaria amb una barrera: l'actual dic del riu. El nivell de l'aigua pujaria fins a sobrepasar aquest mur, un exemple més de com una costosa infraestructura destinada a minvar el risc d'inundació, no tan sols pot ser inefectiva sinó que a més pot agreujar els danys provocats per una inundació.

En producció: Mapa de riscos i punts sensibles.


Encara he de acabar de posar punts crítics i d'interés i equipaments estratègics (potabilitzadora, transformadors) i escollir els models hidraulics més adequats, però mes o menys va eixint una cosa així.

Als punts crítics i d'interés s'inclouen aquells serveis essencials tant d'abastiment esencial (forns, alimentació, farmàcies) com públics (policia, atenció sanitària, magatzems municipals, col.legis, residències de la tercera edat...) així com instalacions d'interés logistic o per a possibles evacuacions (via pública, llar fallera, instalacions esportives...)

A quina etapa estem?

Extret d'un document molt interessant: "Gestión de
Inundaciones Urbanas"  de la Organització Meteorològica mundial.
És un manual de gestió integral d'aigües.


Es pot descarregar el document complet a la pàgina de la

Alguns altres extractes interessants:

Es ingenuidad del hombre imaginar que podrá controlar
totalmente las inundaciones; las medidas siempre objetivan
minimizar sus consecuencias, aún las estructurales. Por ejemplo,
en la década del 30, el proyecto de control de crecidas y uso de la
tierra para la agricultura del río Pó, Italia, era un ejemplo de
proyecto de recursos hídricos bien sucedido. En 1951, una
combinación de precipitaciones intensas y altos niveles de la
marea, destruyeran los pólderes, causaron 100 muertes y la
pérdida de 30.000 cabezas de ganado, además de pérdidas
agrícolas (Hoyt y Langbein, 1955).



"Las inundaciones de la Plana de..."

Plànol de Borriana amb la trajectoria de les aigües, segons models geomorfològics. Extret d'un document molt interessant que parla de Borriana a partir de la pàgina 19.


* Voldrà dir la Plana de Borriana!!! juasjuasjuas

CD educatiu de Protección civil.


Disponible a la web de protecció civil, També es pot baixar de http://inundaciones.4shared.com/ cal baixar-se l'arxiu "inundaciones.exe" i les carpetes "html" i "sonidos"

Si abans dic res...

Pel que veig, quan vaig penjar la darrera entrada ja s'havia penjat el projecte complet a Tauler d'anuncis, Ajuntament de Borriana.

Dissenyat per a evaquar 3171 litres per segon (3.2 m3/s), el cabal màxim que es pot recollir (segons els métodes del MOPT) a la zona compresa entre el carrer Illes Columbrets i l'avinguda de la Mediterrània durant una tronada amb període de retorn de 25 anys. A aquestos 3.2 m3/s cal afegir aproximadament 1.4 m3/s que s'evaquarien cap a l'interior del port.

Qualsevol nova obra de drenatge és benvinguda, Aquesta podrà evaquar l'aigua ploguda sobre la zona urbana del port, però no seria suficient per a tota l'aigua que arriba al port des de més amunt. Així crec que calen altres mesures complementàries per a assegurar el correcte drenatge de les àrees agrícoles que es troben més amunt.


Sense notícies del peine...

I ja s'acaba Abril, i encara no sabem res de la millora de la xarxa de drenatge del port, més coneguda com "Peine".

De moment, només sabem que el colector principal medirà 1.5 m de diàmetre.... No se sap a quin cabal d'aigua correspon, i molt menys a quin període de retorn correspon (cada quants anys es calcula que es veurà desbordada)

Amb el diàmetre de la canonada, i calculant la màxima inclinació que podría tindre aquesta (donat la topografía municipal) es pot estimar un cabal màxim de 6000 litres per segon:


Això seria suficient per a evaquar l'aigua de pluja recollida sobre la zona urbana del port el dia de les darreres inundacions tot i que no resol el problema de l'aigua recollida més amunt.
Powered By Blogger